Candidatures per la categoria d'educació

Escola La Bressola
Escola La Bressola
La Bressola
Creada el 1976, la Bressola fou la primera escola catalana moderna de la Catalunya Nord. Actualment, és una xarxa d’escoles laiques catalanes que gestiona set centres de maternal i primària i un col·legi de secundària, on centenars d’alumnes reben educació en català.

Més informació

Des de la seva creació, La Bressola ha hagut de superar no pocs obstacles per mantenir viu el seu projecte, degut a les reticències dels diferents governs francesos a que el català s’utilitzés com a llengua vehicular. Avui és una institució educativa altament reconeguda, amb un sistema pedagògic i d’immersió lingüística modèlic, que rep el suport de nombroses institucions catalanes i de la societat civil.

En conjunt, La Bressola escolaritza actualment més de 600 alumnes. Tanmateix, cada any es veu forçada a rebutjar força sol·licituds de matrícula per manca d’espai i de recursos. A més, es coneix una demanda significativa en aquells pobles que no compten amb un centre La Bressola.

Motiu de la candidatura:
Per la seva tasca de recuperació del català a la Catalunya Nord com a llengua social a través d’un model pedagògic basat en la immersió lingüística.



Escola Valenciana
Escola Valenciana
Escola Valenciana
Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua (FEV), és una entitat cívica formada per 24 associacions comarcals i d'àmbit de país. El principal objectiu de l’entitat és la normalització lingüística en tots els àmbits d'ús de la llengua, amb especial incidència en el sistema educatiu valencià.

Més informació

Va començar la seva activitat en el camp educatiu entre els anys 1984 i 1986, quan neixen les primeres Coordinadores, que finalment es federaren el 1990 amb el nom d'Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua, amb l'objectiu de potenciar la creació d'un sistema educatiu amb el valencià com a llengua vehicular. En aquest marc van néixer les Trobades d'Escoles en Valencià, aplecs lúdics i reivindicatius que reuneixen cada any més de 220.000 persones entre pares, mares, alumnes i mestres en les vora 20 trobades comarcals i han esdevingut el projecte amb més ressò de l'entitat.

Motiu de la candidatura:
Pels 25 anys de celebració de les Trobades d'Escoles en Valencià, aplecs lúdics i reivindicatius que reuneixen cada any més de 220.000 persones entre pares, mares, alumnes i mestres units per l’objectiu comú de potenciar un sistema educatiu amb el valencià com a llengua vehicular.

Reconeixements rebuts
Premi d'Honor Vila de Pedreguer, 1994.
Premi a les Llibertats Nacionals, Unitat del Poble Valencià, 1997.
Premi d'Honor Fundació Jaume I. Àmbit d'Actuació Cívica, 1997.
Premi Vila d'Ondara a la Promoció Lingüística. Àmbit Educatiu, 1997.
Premi Socarrat d'Or. Vila-Real, 1998.
Premi Tio Canya. Casal Jaume I de l'Alcúdia, 2000.
Premi Vicent Ventura, 2001.
Premi 9 d'Octubre Vila de Xàbia a l'Acció Cívica, 2002.
Premi Tirant lo Blanc a l'Acció Cívica, 2002.
Premi Joan Corominas per l'Actuació Cívica com a col·lectiu de la CAL, 2003.
Premi del Moviment Escoltisme Valencià, 2004.
Premi Jaume I de la Franja de Ponent, 2004.
Premi Ciutat de Dénia atorgat per l'EPA, 2005.
Premi del Col·lectiu Serella de Banyeres de Mariola, 2005.
Premi de la Nit de la Cultura balear atorgat per l'OCB, 2005.
Premi Josep Climent de Castelló, 2005.
Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2006.
Premi de l'Associació Econòmica d'Amics del País, 2007.
Premi Ciudadanos, 2008.
Premi col·lectiu Francesc Macià, 2009.
Premi de l'Associació Cívica Amics d'Aiora, 2009.



Fundació tr@ms
Fundació tr@ms
Fundació Tr@ms
Fundació Tr@ms assumeix el repte de convertir les noves tecnologies en sentit d’identificació del projecte educatiu de centre desenvolupant estratègies de dinamització dels claustres, centralització de recursos i posada en marxa de projectes Intercentres a tots els nivells i àrees.

Més informació

Els seus objectius fundacionals són:

  • Assimilar el paper de la tecnologia com a eina didàctica i recurs aprofitable per l'alumne/a i l'educador/a.
  • Aconseguir la identificació de la utilització de les noves tecnologies com a recurs quotidià al servei del procés ensenyament/aprenentatge en tots els nivells i àrees de l'escola, amb la complicitat i aprovació de tota la comunitat educativa.
  • Identificar la relació de millora en la qualitat educativa amb la innovació de recursos didàctics, integrant plenament l'ús de les noves tecnologies en el Projecte Educatiu de Centre.
  • Dotar de recursos didàctics innovadors i eficaços al projecte educatiu de centre amb l'objecte de poder millorar-lo.
  • Facilitar a l'educador una formació contínua en la preparació vers la utilització i implantació dels nous recursos tant didàctics com tecnològics.

Motiu de la candidatura:
Per la seva tasca d’impuls de les noves tecnologies a l’aula, que actualment agrupa una comunitat educativa de més de 5.000 alumnes i famílies, així com més de 500 professors, a escoles d’arreu de Catalunya.





Candidatures per la categoria de cultura

Circ Cric – Tortell Poltrona
Circ Cric – Tortell Poltrona
Circ Cric
El Circ Cric és una companyia de circ fundada l'any 1981 per Jaume Mateu, més conegut amb el nom de Tortell Poltrona, fundador també de Pallassos Sense Fronteres.




Més informació

L'any 1995, Jaume Mateu (Tortell Poltrona), juntament amb Montserrat Trías Titat Craconi, va fer del Circ Cric una companyia estable i va fundar el CRAC, el Centre de Recerca de les Arts del Circ, un espai fix i seu de la pròpia companyia a Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), amb el qual assessoren nous artistes i produeixen obres pròpies.
L'any 2005 el Circ Cric fou guardonat, en la seva primera edició, amb el Premi Nacional de Circ concedit per la Generalitat de Catalunya.

Motiu de la candidatura:
Per la tasca del Circ Cric, liderat per Tortell Poltrona (Jaume Mateu i Bullich), de creació, impuls i reconeixement del món del circ a Catalunya.

Manel (grup de música)
Manel (grup de música)
Grup musical Manel
Manel és un grup de música de Barcelona, les seves cançons mesclen el pop amb música més tradicional cantada en català. Destaquen pel seu atractiu directe i les seves cançons senzilles però amb lletres treballades, com ara Al Mar!, Ai Dolors o En la que el Bernat se't troba, les quals han obtingut molt ressò, així com les seves versions de Common people (Gent normal) de Pulp, No t'enyoro d'els Pets o La Tortura (El Bròquil) de Shakira.

Més informació

L'ascens del grup ha estat meteòric des dels seus començaments, quan es van donar a conèixer al concurs de maquetes Sona 9 del 2007, on van quedar finalistes i van guanyar el Premi Joventut. El premi obtingut pel segon lloc el van invertir en l'enregistrament del seu primer àlbum, Els millors professors europeus, que va sortir a la venda el 2008. La revista Enderrock li va donar el premi al millor disc pop-rock de l'any, la revista Rockdelux el va classificar com el tercer millor disc espanyol de l'any i Mondosonoro el va ubicar al setè lloc de la mateixa categoria. Fou considerat un dels grups en català revelació del 2008. El seu videoclip de Dona estrangera, dirigit per Sergi Pérez, guanyà el premi al Millor Videoclip de l'Any del festival Cinemad 08. Segons alguns crítics, els Manel tenen elements estílistics comuns amb d'altres artistes en català com Pau Riba, Jaume Sisa i Antònia Font

Motiu de la candidatura:
Per la seva aportació fresca i novadora al panorama musical català, que segons alguns crítics, té elements estílistics comuns amb altres artistes en català com Pau Riba, Jaume Sisa i Antònia Font.

Plataforma per la Llengua
Plataforma per la Llengua
Plataforma per la Llengua
La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social.



Més informació

Treballa, als diferents territoris de parla catalana i des d'una perspectiva transversal en l'àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l'acollida lingüística als nouvinguts, en les universitats i en l'educació i a les administracions, entre d'altres àmbits d'actuació. Actualment compta amb diversos grups de treball en diverses poblacions i delegacions territorials al País Valencià, el Barcelonès, el Maresme, l'Empordà, el Tarragonès, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. En total engloba unes 4.000 persones i més de 20 entitats que treballen per promoure la llengua catalana.

Els èxits aconseguits ens han portat reconeixements com el Premi Nacional de Cultura 2008 a la Projecció Social de la Llengua Catalana, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Motiu de la candidatura:
Per la seva tasca de promoció de la llengua catalana i d’acollida lingüística dels nouvinguts.





Candidatures per la categoria de Cooperativisme

c1
c1
Enriqueta Muntané
Secretària de la cooperativa Serveis Agraris Priorat, Sccl. i patrona de la Fundació Roca i Galès. Va ser responsable nacional de l’Associació d'Agroturisme de la Unió de Pagesos durant dotze anys. Es defineix com a “cooperativista d’arrel, filla de pagesos cooperativistes, i amb el convenciment que el cooperativisme és útil i necessari; un element de justícia dins d’un món que és molt competitiu”.

Més informació

Pagesa, dona en un món d’homes, sindicalista i feminista, ha mantingut sempre un paper molt actiu per la visualització del treball femení en el món agrari.

Motiu de la candidatura:
Per tota una vida dedicada al món cooperatiu agrari i molt especialment, a la seva lluita diària pels drets de les dones en un sector on estan encara totalment invisibilitzades.


Revista Cooperació Catalana
Revista Cooperació Catalana
Revista Cooperació Catalana
La revista Cooperació Catalana és la revista que edita la Fundació Roca i Galès sense interrupció des de 1980.

La Fundació Roca i Galès es dedica a la promoció i difusió del cooperativisme a Catalunya, com a element indispensable de l'economia social, i també treballa pel coneixement i defensa del patrimoni natural i el benestar social als Països Catalans.

Més informació

Aquest 2010, la revista Cooperació Catalana ha celebrat els seus 30 anys d’existència amb una renovació gràfica i de disseny. Durant aquestes tres dècades s’ha dedicat a la promoció i conreu de la cultura cooperativa fent difusió d’articles, reportatges i notícies al voltant del cooperativisme a Catalunya.

L’edició d’aquest revista és una de les activitats principals que desenvolupa la Fundació Roca Galès que també s’encarrega del manteniment de la Biblioteca Ventosa i Roig, especialitzada en cooperativisme, de l'organització de taules rodones, debats, i en especial les Jornades sobre Cooperativisme; i de la convocatòria, entre d’altres, dels Premis Fundació Roca i Galès d'articles inèdits sobre cooperativisme, benestar social i medi ambient; o l'edició de diverses publicacions.

Motiu de la candidatura:
Per la seva tasca dedicada a la promoció i difusió del cooperativisme a Catalunya.

Jordi Pigem
Jordi Pigem
Jordi Pigem
Filòsof de la ciència i escriptor. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona el 1998 amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència. Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l'Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). El 1999 va obtenir el Premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans, i el 2006 el Premi d'Assaig de Resurgence i la Scientifica and Medical Network. Fou coordinador de la revista d'ecologia Integral entre 1989 i 1992.

Més informació

La seva obra més recent és Bona crisi: Cap a un món postmaterialista. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, com el suplement Cultura/s de La Vanguardia o la revista Resurgence (degana de l'ecologisme en anglès). Ha escrit textos sobre les principals figures del pensament sistèmic: Leonardo da Vinci, E.F. Schumacher, Fritjof Capra o Ivan Illich. Coordina l'edició catalana de l'Opera Omnia Raimon Panikkar i és assessor del futur Museu del Paisatge de Catalunya.

Obres:

  • (Coordinador)Nueva Conciencia: plenitud personal y equilibrio planetario para el siglo XXI. (Integral Ed., 1991)
  • La odisea de Occidente.(Kairós, 1994)
  • El pensament de Raimon Panikkar. (Institut d'Estudis Catalans, 2007)
  • Ivan Illich: Textos Essencials. (Edicions Tres i Quatre, 2009)
  • Bona crisi: Cap a un món postmaterialista. (Ara Llibres, 2009)

Motiu de la candidatura:
Per la seva tasca professional a mig camí entre el treball científic, el literari i el divulgador, des d’una perspectiva multidisciplinar.